Passejades reials

Recordo quan érem petits i els dissabtes al matí eren tota una vida. Recordo com passavem incomptables hores fent navegar un vaixell amb motor de piles per l'estanc de davant del Palau Reial. Recordo, per ser exactes, que era el meu germà i no pas jo qui feia navegar el vaixell. Jo feia boletes de sorra fina al seu costat i  la meva germana es disfressava de qui sap què.

Els jardins del Palau Reial em semblaven aleshores infinits, i tremendament elegants. Encara m'ho semblen, i això que han passat ja uns quants anys -i uns quants alcaldes. Però és cert que l'esperit tranquil d'aquell espai encara es conserva. 

Una masia catalana, Can Feliu, havia ocupat aquelles terres des del segle XVII fins que va ser adquirida per Eusebi Güell el 1862. L'empresari català en va ampliar els dominis sumant-hi la finca adjacent, Can Cuyàs de la Riera. Tot junt formava la Finca Güell en la que el patriarca hi va voler introduir algunes reformes com ara remodelar la casa inicial convertint-la en un palau noucentista o construir-hi un un mur de tancament amb uns pabellons de porteria. 

Del mur i dels pabellons, construits per Antoni Gaudí, en podem observar una part a l'Avinguda de Pedralbes, just on acaba el carrer Manel Girona. Gaudí també es va ocupar en part del disseny del jardí, hi va inntroduir plantes mediterrànies i hi va construir una romàntica pèrgola.

El 1918, Eusebi Güell va lliurar el Palau i part dels seus jardins a la reina Maria Cristina -que dóna nom a una pròxima parada de metro- en agraïment al seu nomenament com a Compte de Güell. Des de 1919 fins el 1931 va ser residència reial oficial. Amb la república, el Palau va ser donat a l'ajuntament que hi va ubicar el Museu de les Arts Decoratives.

Actualment el Museu de les Arts Decoratives conviu amb el Museu de la Ceràmica i el Museu Tèxit i de la Indumentària, a més de ser la seu de la Unió per la Mediterrània, ens de dubtós profit.

Ja no fem navegar vaixells per l'estanc, ni tant sols hi ha aigua. Però podem gaudir-lo d'una altra manera, passejant pels jardins podrem sentir-nos igualment com uns autèntics reis.